Agenda d'actes de la comarca d'Osona!

Obres del Concurs de Pintura ràpida que
l’Ajuntament convoca des de 1982.

Exposició d’Alícia Casadesús

Per a l’exposició d’Isaki Lacuesta a ACVIC s’han escollit tres obres, les dues videoinstal·lacions recents abans comentades L’acusat (un cas del sud) i Jo soc allò prohibit i, en posició el documental El rito, un curt del 2010 que funciona molt bé com a videoprojecció i que Isaki Lacuesta va dedicar al pintor Miquel Barceló. Es tracta d’un documental musicat que recull el treball rutinari d’un escorxador de Salt (Girona). Les imatges mostren una seqü.ncia d’ambient molt industrial, on es veu tot el procés de matança lenta de l’animal fins al seu esquarterament, i com els treballadors executen i manipulen rutinàriament la seva feina, amb els gestos precisos i la mecànica que són propis de la cadena de transformació d’una vedella en un munt de bistecs.

Aquesta nova exposició de Jordi Marcet (1949) i Rosa Vila-Abadal (1950) constitueix una mostra excel·lent de la seva trajectòria, marcada per la sobrietat i l’elegància, i enfocada a l’experimentació i a la rigorositat d’un treball meticulós.
 

Els materials utilitzats són el gres i la porcellana, amb similars variacions de color i textura. Les obres tridimensionals s’estructuren a partir d’una geometria subjacent que es desplega acuradament amb un ritme creixent, de manera que es confereix a la composició tant un dinamisme mesurat com la seva energia expressiva. En les peces murals la superposició d’elements tipogràfics conforma una superfície irregular i dinàmica, amb multiplicitat de plànols i una complexitat marcada per un aparent desordre, on l’entropia i el caos mostren la seva capacitat per crear canviants estructures formals. L’aparent disposició atzarosa de les lletres no amaga un profund esforç d’ordre ni la recerca d’una harmonia, conceptes que, d’alguna manera, guien aquestes peces. És remarcable que, tant en les obres tridimensionals com en les murals, l’estilització troba el seu contrapès en l’acumulació rítmica d’elements - les lletres- que, mitjançant transferència calcogràfica, esdevenen unes notes mesurades de color o de negre, tot ressaltant sobre el blanc.

La presència de les lletres és continguda, i les hem de veure no com elements aïllats, sinó com elements integrats en una estructura alfabètica de caràcter tipogràfic. Quan les lletres es combinen formant paraules o fins i tot frases, ens trobem amb una intencionada absència de sentit, ja sigui per què ens remeten al teclat tradicional, com és el cas de «qwerty», o a l’enumeració ordenada de lletres com en «uiopasd», ja sigui per la descontextualització i pel seu caràcter de discurs fraccionat, com en «nostra democràcia és molt jo» o «d’un auditori format per». Així podríem dir que ens trobem davant d’un discurs que es mou en els límits de la significació lingüística que -en paraules de H. Lefebvre en referència al silenci- «està dintre del llenguatge i al mateix temps en les seves fronteres»*.

Pica martell, qui té la bona santa anell?

En una frontera de textures, mans termenegen amb altres mans. Juguen a passar l’anell sense passar-lo de veritat (és el joc). L’anell podria ser un botó, un botonet petit, xic, minúscul, microscòpic...
 

Se les tenen i no se les tenen.
Per l’intercanviador improvisat hi circula el corrent, la por, la companyia, les ganes de batallar, el pas veloç dels anys.
Dues textures topen. Una banda envaeix l’altra, que ho vol. Podria ser el lloc on s’amaga el daixò esperant enxampar les mans desprevingudes. Perquè el mal sempre es val del bé, el malparidàs.
Una càmera fa clic en el moment que la conjuntura gosa desafiar.
En la topada de textures, s’enfronten:
Polipropilè, polietilè, làtex i cautxú versus llana, troca, filadora, ovella, cotó, fil, màquina de cosir Singer.
Pica martell, qui té la bona santa anell?
Però és una topada benigna. I uns colors ajuden els altres. Així, el blanc angelical, el blau protector i el gris esterilitzant, demanen un cop de mà als colors rojos i terrosos, teula, pissarra, negre i beix, el groc i el safrà; els colors de les herbes que curen. No cal dir que a l’inrevés també. És un intercanvi i es noten les ganes de tocar.
Quedem enteses!

Exposició de Mireia Tysoe

Parlarem del llibre: El Crit, de la Blanca Busquets

(Inscripció prèvia a b.centelles.lc@diba.cat  o al 938 810 334)

29, 30 i 31 de gener

ACTIVITAT EN LÍNIA DEL CONSELL D’INFANTS DE CENTELLES

PROPERAMENT...

30 de gener

PRESENTACIÓ DEL JOC TAULA CAUBRUIX

a càrrec dels creadors Antoni Donato Clos, Adrià Aranyó Barenys i Xevi Garcia Companyó
a les 7 de la tarda al Casal Francesc Macià
Entrada gratuïta. Cal reservar-la

Exposició de Montsita Rierola i Jordi Lafon, amb la col·laboració
de moltes persones juganeres. A cura d’Ana M. Palomo

Torna l’Orquestra Camera Musicae, aquesta vegada amb un convidat d’excepció, Mischa Maisky, un dels grans referents internacionals del violoncel. Serà una vesprada intensa ja que, a més del concert per a violoncel de Dvorák, podrem escoltar una obra tan atractiva com Idil·li de Siegfried de Wagner, sota la direcció de Tomàs Grau.

Una nit (o una tarda) màgica, una nit amb el Mag Lari.

En els seus espectacles cal destacar  l’estil, l’elegància, la ironia, la presència escènica i per descomptat, la interacció contínua amb el públic. Un xou que sempre té dos escenaris: el principal i la platea. Qui pensa que només els mags poden fer màgia?...

“Després de més de 25 anys fent funcions per tot arreu, m’adono que la meva vida és una gira constant i, en el fons, el que més m’agrada és estar sobre els escenaris, com més diversos millor, coneixent gent i llocs diferents, fent el que em surt més bé/el que domino: il·lusionar i fer riure el públic.

Aquesta nit és una nit de festa per a mi, perquè la passaré amb vosaltres. Una nit amb el Mag Lari de sempre, amb sorpreses, amb l’humor de sempre i, sobretot, amb la il·lusió de sempre.”

Coneix els olis essencials i vegetals i combina'ls amb la crema que has creat

Reservar a 649 001 325

31 de gener

PREGÓ DE CARNAVAL

Butlletí anual, a càrrec de 100teiesTV
amb els presentadors Filomena Nevada i Collin Dinou
a la 1 del migdia
en línia per xarxes socials i web de l’Ajuntament

PROPERAMENT...

1, 2, 3 i 4 de febrer

CONSIGNES ESBOJARRADES DEL REI CARNESTOLTES

a les 9 del matí
en línia per xarxes socials i web de l’Ajuntament

PROPERAMENT...

5, 6 i 7 de febrer

CONCURS D’INSTAGRAM -DISFRESSA’T DES DE CASA-

Espectacle musical i tecnològic

“Cal replantejar-nos-ho tot. Deconstruir per reconstruir la idea de concert.” Aquesta va ser la tesi que Bemba Saoco va agafar com a manament per replantejar aquest espectacle musical i tecnològic que pretén revolucionar el panorama musical que fins ara estem acostumats a consumir en directe.

“Es tracta d’un espectacle 360 graus de visió, d’audició, de vivència i immersió en l’univers artístic del grup”
Auriculars amb sistema wifi que permeten introduir la tecnologia i l’avantguarda a un nou concepte d’espectacle. Passa a ser una experiència única, irrepetible i colpidora per tot aquell que la vagi a veure.

Més informació del grup i de l’espectacle musical i tecnològic “360” a https://www.bembasaoco.com.

Un clàssic de sempre, el primer espectacle d’un ballet de casa nostra amb vocació internacional 

La nit de Reis, quan el rellotge marca les dotze, l’oncle Deulofeu fa entrega d’un peculiar Trencanous a la Clara. Un cop adormida, la valenta i atrevida jove lluita amb ratolins entremaliats i, juntament amb el seu Trencanous s’endinsa en un preciós viatge en què travessa una tempesta d’hivern per arribar al Món dels Dolços. Un meravellós món ple de màgia i fantasia on tots dos són rebuts amb danses dels diferents dolços de cada cultura: la Xocolata espanyola, el Te xinès, el Cafè de l’Aràbia, el Massapà francès i els Bastons de menta russos.

Un viatge de somnis on la nostra protagonista troba la força interior que desconeixia que tenia.

El plaer més dolç d’aquestes festes!

Torna el Grup Xarxa amb un gran muntatge, amb música en directe.

El poder ha intentat silenciar històries que parteixen de guerra de repressió, d’exili… Històries que parlen del nostres avis i àvies, de la nostra gent, d’aquells/dels que van tornar i d’aquells/dels que es van quedar als camps de batalla. Històries que s’han quedat dins els calaixos de moltes cases. Nosaltres hem d’intentar desenterrar-los per entendre què van perdre, d’on venien i què van deixar. Per això hem de parlar, explicar, recordar i reviure perquè aquells fets no es tornin a repetir. Perquè aquells a qui van robar la vida tenen dret a aixecar la veu mitjançant el llegat que van deixar. No hi ha demà si no recordem qui som i d’on venim.

Hi ha centenars de milers d’històries, i des del grup Xarxa intentarem explicar-vos-en algunes a través del teatre, la dansa i la música.

Un presentador impresentable, un mim que no para de parlar, un concertista desconcertat i un il·lusionista desil·lusionat són alguns dels convidats. Només hi faltes tu… “Feliç UNIVERSARI!!!”

Recomanat a partir de 3 anys.

Una comèdia sobre allò que estem disposats a fer per aquells que estimem.

Tens set anys. La mare és a l’hospital. El pare diu que ha fet “alguna cosa estúpida”. Li costa ser feliç. Així que comences a fer una llista de les coses excepcionals d’aquest món. Cadascuna de les coses que fan que la vida valgui la pena:

1. Els gelats / 2. Les guerres d’aigua / 3. Que et deixin quedar-te mirant la tele quan ja ha passat l’hora d’anar a dormir / 4. El color groc / 5. Les coses amb ratlles / 6. Les muntanyes russes / 7. La gent quan ensopega.

La deixes al seu coixí. Saps que l’ha llegit perquè t’ha corregit l’ortografia. La llista no triga a tenir vida pròpia.

Teatre amb titelles

Pinocchio és una obra de teatre amb titelles que narra la història d’un nen lliure, sense prejudicis ni complexes, desobedient i entremaliat, però alhora ingenu, molt ingenu. Geppetto, amb l’instint protector del pare, intenta vetllar per la seva educació. En canvi, Pinocchio, desobedient, es veurà immers en vàries aventures, que el faran créixer i madurar com a persona fins a acabar extenuat i, pràcticament… amb un final sorprenent.

Aquesta és una interpretació que La Baldufa fa del text original de Carlo Collodi.

Paper i fusta es posen a disposició de la història per a aconseguir una proposta versàtil i molt orgànica a partir de la que podrem submergir-nos en l’imaginari d’un nen-titella. Un espectacle de teatre amb titelles que permet reflexionar al voltant de valors com l’educació, l’esforç, la responsabilitat i la sinceritat.

Més informació de la companyia a www.labaldufateatre.com.

Una reflexió sobre la vellesa i la mort expressada a través de la sensibilitat del teatre visual

Immanuel, un home de 83 anys, viu una vida melancòlica, envoltat d'una gran tristesa des de la pèrdua de la seva estimada companya Késia. Un dia, la feixuga rutina diària es veu alterada per l'arribada d'una caixa. Amb l'obertura d'aquesta misteriosa caixa, s'inicia un seguit d'estranys esdeveniments i l’Immanuel comença a dubtar del seu propi seny. Què passa? Què causa aquests fenòmens? Quina n’és la raó? Són algunes de les qüestions que l'envaeixen... 

Trobarà les respostes a les seves preguntes? Què farà Immanuel amb aquestes respostes? 

La mort pot ser vista com un misteri incomprensible. O com un absurd inacceptable. La mort fins i tot pot ser tractada com un tabú. Però, en qualsevol cas, l’acceptem o no, la mort és una realitat inexorable. 

Deixar d'existir és tan natural com existir. De fet, la mort és probablement l'única certesa. Tots estem programats per néixer, créixer i morir. 

Aquesta és una obvietat oblidada per gran part de la societat occidental contemporània, que insisteix en veure la mort com un esdeveniment inesperat i injust. 

Sobretot la veiem com un esdeveniment exclusiu i personal que aïlla els que pateixen una pèrdua, de tota la resta del món.

Música i dansa per celebrar el carnaval dels animals

L’Orquestra de Cambra de Vic i Osona en Dansa us conviden a gaudir de l’espectacle sonor i visual El Carnaval dels animals del compositor francès Camille Saint-Saëns, en el centenari de la seva mort. Una obra “zoològica” que retrata en clau d’humor algun dels “animals” que corren pel nostre món... Endevineu qui són?

Música i dansa per recrear un dels grans clàssics de la música.

BROSSA és la meva òpera prima com a clown. Amb aquest espectacle d'humor gestual, us vull endinsar en l'imaginari d'un sensesostre que es veu obligat a viure al carrer. La seva nova casa és un contenidor i sobreviu aprofitant la brossa que generen els altres. Per intentar portar la situació a la que s'ha vist exposat el millor possible, fa servir l'humor com a fil conductor.
I si no girem la vista quan veiem algú rebuscant entre contenidors? I si escoltem el que tenen a dir? I si els ajudem?
Raúl Martínez

El camí de la bossa nova des de la samba fins al jazz

Amb Pep Cols al piano, Brady Lynch al contrabaix, Joan Subirats al saxo tenor i Marc Riera a la veu, els Bresca Quartet fan un recorregut pel món de la bossa nova, des dels seus orígens fins avui.

Les supervivents de la violència sexual als Balcans 

Va passar al cor d’Europa, a dues hores d’avió de Barcelona. Aquí gaudíem de l’eufòria olímpica. A Sarajevo l’havien viscuda uns anys abans. De sobte, la televisió ens servia imatges dels camps de concentració a Bòsnia i Hercegovina, barrejades amb el recompte de medalles olímpiques a Barcelona. El novembre de 2020 farà 25 anys que va acabar oficialment aquella guerra, on entre 25.000 i 50.000 nenes i dones van ser violades com a estratègia de neteja ètnica. Els focus i les càmeres ja no hi són. Però, ha acabat la guerra per a les supervivents i per als fills i filles nascuts d’aquelles violacions?

L’equip de Cultura i Conflicte ha portat a terme un intens treball al voltant d’aquesta temàtica.

Recomanat a partir de 14 anys

Un autèntic i desbordant espectacle d’humor que posa en escena el clàssic de la literatura castellana de Miguel de Cervantes

Espectacle íntegrament en castellà on l’escenari de l’etern conflicte entre moros i cristians serveix d’excusa per explicar una història d’amor prohibit amb grans dosis d’humor i sarcasme.

Es tracta d'una obra de teatre d'humor àcid que toca temes de màxima actualitat, com la manipulació dels mitjans, el racisme i la crisi dels refugiats, però que té com a eix central la repressió i la censura que es viu a l'Estat espanyol. 

L’humorista d’Osona fa una classe magistral d’interpretació, recreant espais, situacions i personatges com Alimuzel, Don Fernando o la princesa Arlaxa; amb recursos teatrals tan simples com la il·luminació o l’ambientació sonora.

Una autèntica comèdia farcida d’ironia, sarcasme i humor, el gènere amb què tant bé es desenvolupa en Peyu. Ja ho ha demostrat en els seus cinc darrers espectacles i també amb les seves famoses aparicions al Matí i la mare que el va parir de Ràdio Flaixbac o les constants aparicions al Fricandó Matiner de Rac 105 o l’APM de TV3.

L’espectacle del Grup Xarxa que ens va emocionar, sorprendre i divertir per la Festa Major.

Mary Poppins és la història d’una mainadera molt peculiar que fa viure fantàstiques aventures als nens que té al seu càrrec. La seva interacció amb els nens posa en evidència la impossibilitat de molts pares, absorts en la feina, de dedicar hores per estar amb els seus fills.

Per posar en escena una adaptació del clàssic, el grup Xarxa hem fet una adaptació pròpia i hem escollit, com a protagonista i narrador de la història, l’escura-xemeneies. A través d’aquest personatge i les seves caçons coneixerem una història que sempre ha estat reclam dels nostres pares, i ara volem que ho sigui dels nostres fills.

Com altres vegades utilitzarem els recursos del teatre i la dansa per a explicar la nostra història.

Direcció: Jordi Torres

Teatre sobre els refugiats

Tres personatges i l’espera. L’eterna espera que pateixen els milers de refugiats desprès d’haver realitzat el viatge més llarg i difícil de les seves vides. L’espera eterna sense informació en un camp de refugiats. Aquest és un espectacle de teatre sobre els refugiats.

La Júlia, voluntària, arriba aun camp de refugiats de Grècia i coneix en Hadi, un refugiat sirià. Comencen a comunicar-se amb una pissarra: paraules i dibuixos. Mig en català, mig en anglès, mig en àrab. S’entenen com si fossin amics de tota la vida. A aquesta complicitat s’hi afegeix la Samura, la germana d’en Hadi. La passió que comparteixen per la literatura es materialitza en un projecte per construir una biblioteca pel camp.

Però construir una biblioteca enmig del no-res no és fàcil; per a fer-ho, ecessitaran la col·laboració de totes les persones del camp -voluntaris, gestors i refugiats – i uns i altres fa massa temps que no s’escolten.

Alhayat està inspirada en fets reals: d’una banda, la construcció de la biblioteca que va tenir lloc al camp de Lagadikia (Salònica, Grècia) l’estiu del 2016 i, de l’altra, l’experiència personal com a voluntàries de part de l’equip artístic d’Alhayat.

L’espectacle de teatre sobre els refugiats parla de tot allò que passa mentre no es fa res: les converses, els jocs, els desitjos i les il·lusions. La por. La impotència i la incertesa. Però sobretot, de l’amistat i de persones que busquen la forma de fugir d’un lloc que només existeix pels que l’habiten.

Espectacle de teatre familiar

1957. Estem a Moscou. En plena Guerra Freda i la carrera espacial.

La gosseta Laika sobreviu pels carrers de la gelada ciutat. Poc s’imagina que el seu destí la portarà a l’espai dins de l’Sputnik 2 i passarà a la història de la humanitat com el primer ésser viu en orbitar al voltant de la Terra.

Xirriquiteula Teatre s’utilitza, en aquest espectacle, tècniques tan diverses com les retroprojeccions, collage, titelles, autòmats i gest.

Premi al millor espectacle del jurat infantil i a la millor escenografia a la Fira de Teatre de Titelles de Lleida 2018.

Coneix millor la companyia a http://www.xirriquiteula.com.

Dues persones divaguen a través del moviment, els equilibris, l'humor i la composició de l'espai, sobre les peculiaritats de les relacions humanes. Viatjant des de la intimitat a l’exterior, a través de la honestedat Envà ofereix una al·legoria a les parets mentals que ens empresonen.

Les persones sovint construïm parets mentals que ens protegeixen d’un suposat perill emocional, ens passem la vida buscant la manera d’alliberar-nos i l’únic que cal és tirar a terra l’envà que ens impedeix sentir plenament i comunicar-nos sense barreres. Simbòlicament reflectim l’ estupidesa de la naturalesa humana i totes aquelles accions que fem en va per tal de trobar-nos amb l’altre.

Tot això a partir del moviment i la tècnica de mans a mans treballada des de la integració de les figures en el context, unint l’acrobàcia amb la història, humor i intensitat, emoció, innovació i bellesa.

* Tenir en compte que la palla pot provocar una reacció al·lèrgica en aquelles persones amb sensibilitat.

Un dels grups més destacats del país en un concert pensat per als teatres sota la direcció d’Albert Pla

Teràpia col·lectiva és el primer espectacle per a teatres de Buhos, un dels grans grups d'èxit del panorama musical del país. Buhos es reinventen i presenten una obra musical inèdita que et convida a un procés de treball interior, a través de la sàtira, la reflexió, la crítica sense embuts i, sobretot, l’humor. Un espectacle catàrtic on els flamants i esperats nous temes de Buhos i els seus grans èxits prenen noves dimensions sota la direcció i el mestratge únics de l'Albert Pla. Ideal per a tothom que senti que vivim temps grisos, els Buhos comparteixen vivències plenes de colors amb la vocació de fer d’aquest concert un tractament per a la teva felicitat, mentre assisteixes en exclusiva a la preestrena del seu nou disc El dia de la Victòria

Teatre de comèdia i drama

Una mare (Mont Plans) i una filla (Annabel Totusaus) es retroben a l’habitació d’un hospital després d’haver passat cinc anys sense parlar-se. Teatre de comèdia i drama que pretén arribar al fons del cor de l’espectador amb una barreja de riures i llàgrimes.

Una conversa forçada en què la filla descobrirà aspectes inversemblants de la seva mare i de la seva família. Mont Plans i Annabel Totusaus ens captiven des del primer moment dins les teranyines del seu passat; un dragonkhan emocional que sembla que no s’hagi d’acabar mai.

Estrena a Catalunya d’un clàssic universal sota la visió contemporània de la prestigiosa companyia sevillana

Atalaya, fa 25 anys que adapta grans textos del teatre clàssic universal sense perdre el seu reconegut llenguatge contemporani que va començar fa gairebé quatre dècades. A Elektra.25 Atalaya Teatro vol commemorar aquesta xifra: 25 anys de la mort de la nostra referència teatral més trencadora, Heiner Muller, i els 25 anys del naixement d'un dels tres pares de la tragèdia grega, Eurípides.

Elektra té una forta càrrega emocional a causa del seu leitmotiv essencial, que ha perdurat en el temps: la venjança. Però no es tracta d'explicar la història d’Elektra o que l'espectador s'identifiqui amb un personatge, sinó de provocar la catarsi que promogui sensacions que no es poden experimentar en cap altre lloc o esdeveniment de la vida quotidiana.

El cor és qui marca, durant gairebé tota l'obra, el ritme i el to emocional. En aquest sentit, els càntics ètnics i les coreografies adquireixen un poder que està per damunt dels mateixos personatges. La interpretació coral és característica en el llenguatge d’Atalaya.

Una experiència sensorial compartida

La companyia Concerts pels més menuts planteja un viatge pel món dels musicals de teatre i cinema, amb l’objectiu d’acostar la música als més petits i petites de la casa, amb la complicitat dels adults. Un concert amb experiències sensorials compartides.

L’espiritualitat de Bach, un missatge d’esperança

Després d’un any de silenci, ple d’incerteses i neguits, l’Orfeó Vigatà, cor i orquestra, ofereix un concert únic en el qual l’espiritualitat de la cantata BWV 131 de Bach (Des de les profunditats et crido, Senyor) i altres obres de gran bellesa s’uneixen per portar un missatge d’esperança. 

Magnífiques interpretacions en una comèdia on/en què/en la qual tothom reparteix a tort i a dret i, és clar, tothom rep.

El dia del seu quaranta aniversari, la Laura té una experiència fugaç però demolidora: durant el  trajecte habitual en metro, un desconegut li somriu i li diu alguna cosa a cau d’orella. Ja a casa, durant la festa, aquella llavor germinarà i acabarà bombardejant la “suposadament” assentada vida familiar, malgrat els esforços de la Laura per mantenir la unió amb i entre els seus éssers esti­mats.

L’Albert, l’Emili i l’Alícia, confor­tablement acomodats en les seves pors, es veuran abocats a revisar certs plantejaments que converti­ran la plàcida llar en un camp de batalla, mentre la Laura, es des­cobreix capaç de la seva major he­roïcitat: atrevir-se a mirar des de la consciència.

Cati Reus, Daniel Oliu i Anna Carro continuen amb la integral dels trios de Beethoven

Aquesta formació integrada per professors de l’EMVIC està treballant la integral dels trios per a piano de Beethoven des de l’any passat, coincidint amb el 250è aniversari del naixement del compositor. Seran onze trios repartits en quatre concerts, dels quals aquest serà el tercer.

Concert homenatge a Leonard Cohen

Un espectacle de petit format que ens proposa un recorregut per l’univers de Leonard Cohen: el més conegut, com són potser les seves cançons, i el més desconegut, el seu testimoni, les seves entrevistes, els seus poemes. Per això ens aturem en els espais més coneguts de les seves cançons i el més recòndits: fets, testimonis íntims, entrevistes i poemes.

Moltes vegades hem escoltat cançons com “Suzanne” o “The partisan”, però hem pogut de veritat deleitar-nos en cadascuna de les paraules, de la seva poesia? Doncs en aquest concert homenatge a Leonard Cohen intentem que les paraules del poeta ens ressonin per dins. I per fora. Un recital poètic-musical o bé una lectura acompanyada de música; com passa amb el poeta és díficil quedar-se amb una única definició.

Una creació col·lectiva 

Estat d’emergència és la peça creada per a la Producció Nacional de Circ, una coproducció del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Grec Festival de Barcelona, amb producció executiva de La Persiana i que compta amb la coordinació de La Vela de l’Estruch de l’Ajuntament de Sabadell i la complicitat dels equipaments escènics municipals de Catalunya. Estat d’emergència farà residències a La Central del Circ i al Teatre Sagarra de Santa Coloma de Gramenet.

Recomanat a partir de 9 anys.

El panorama creatiu del circ català ofereix una gran riquesa i diversitat de companyies i creadors que gaudeixen de reconeixement nacional i internacional. Per tal de donar visibilitat, compartir i apropar el circ a públics més amplis, i en el marc del Pla d'Impuls del Circ, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i el Grec Festival de Barcelona posen en marxa la Producció Nacional de Circ. La Producció s'estrenà al passat Festival Grec 2020 i inicia la gira al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, des d'on visitarà els principals escenaris públics catalans.

Un espectacle de creació col·lectiva pensat per mostrar-nos, a través del circ, com veuen el món i com s'enfronten als problemes d'un planeta a punt de col·lapsar i que ha acabat creant-se... en plena emergència sanitària. La pandèmia ha acabat afegint-se a la llarga llista de crisis a les quals s'enfronten també els i les artistes: des del col·lapse ecològic fins a l'auge del feixisme o la crisi de l'habitatge.

... parla de tendresa, d’amor, de sexe, de passió. Temes que, encara avui, no s’aborden sovint des de l’òptica femenina.

La infanticida parla d’una dona que intenta trobar una escletxa de llum en un món fosc i desolador. El monòleg dona veu a una dona, l’autora de la qual va haver de silenciar la seva pròpia per poder ser lliure com a artista. Un monòleg on el personatge protagonista narra el capítol més dur i cruel de la seva vida. Un personatge que ha viscut una situació límit i que comparteix la seva experiència amb un públic que descobrirà la vida i les circumstàncies que han portat el personatge a assassinar el seu propi fill...

... qüestionava uns dogmes preestablerts sobre la funció de la dona en la societat; perquè presentava l’ésser feble i tendre “per naturalesa”, com un ser salvatge i apassionat. Caterina Albert va trencar amb un mite irreductible fins al moment: l’instint maternal. Avui que ens adonem que els clixés femenins i de feminitat segueixen sent vigents i que la condició femenina comporta encara moltes limitacions. Avui que seguim vivint en una societat repressora i castradora de les llibertats més bàsiques. Alçar la seva veu avui, ens sembla un deure.

Premi de Teatre BBVA 2020 al millor muntatge teatral

Ets addicte al running? Compres compreses per telèfon? Demanes fills per encàrrec? Ja tens una assegurança per defunció? Si la teva resposta a alguna d’aquestes preguntes és afirmativa, ets un resistent en potència i, si no, descaradament també.

Accions de resistència mostra la distòpia d’una possible societat futura, on néixer, viure, treballar i morir esdevenen una peça més de l’intercanvi mercantil. A l’obra es barregen la creació documental, l’espai escènic i el text, per crear una atmosfera que es situa entre la realitat i la ficció.

Accions de resistència és una critica i una reflexió sobre la incertesa a la qual estem sotmesos, i sobre el tipus de sistema econòmic que habitem i fem créixer. És una crítica a l’ordre mercantil a través de quatre accions de resistència: parir, caminar, no produir i morir. En una societat on l’eix vertebrador és el capital, la resistència a les regles imposades pot contribuir a crear llaços de reciprocitat entre nosaltres.

Torna la Dàmaris Gelabert amb una nova proposta

Un concert-espectacle participatiu creat per a públic familiar.

És un concert? És un espectacle?… És la Dàmaris Gelabert!

Qui o què ens fa realment feliços?, es pregunta la Caterina. Ho descobrirem junts en un espectacle participatiu farcit de sorpreses, complicitats, diversió, jocs i, naturalment, les cançons de la Dàmaris… (les que coneix tothom i les noves de trinca).

Veniu a gaudir en família amb la màgia del teatre, on tot és possible!

Cantem, ballem, riem i emocionem-nos plegats. Destinació: la felicitat.

Un espectacle que gira al voltant de les relacions interplanetàries, les òrbites humanes i la ciència, fet amb poètica, amor i humor.

De vegades ens tenim a prop. De vegades lluny. Com es fa una abraçada des de la distància?

La Mariona, el Yuri i el Nil juguen a marcians. L’univers forma part del seu joc, tal com tots formem part de l’univers. Un dia, les seves òrbites es bifurquen i es perden la pista. I passen els anys.

Ara són adults. La Mariona és a punt de fer realitat el somni dels tres: viatjar de veritat cap a l’espai. Ella no vol marxar sense acomiadar-se. Ells volen acomiadar-se abans no marxi.

Es retrobin o no, la memòria es desperta, els jocs tornen i els astres tornen a fer constel·lacions impossibles.

ORBITAL gira al voltant d’una abraçada pendent. I del llarg viatge de tres amics per fer-la real.

Espectacle de titelles

La companyia Tactilicuä ens proposa “Angeleta”, un espectacle de titelles de guant pensat per a nens i nenes de més de 5 anys.

Tactilicuä es defineix com un equip d’artesanes multidisciplinars que aborda projectes plàstics, didàctics i lúdics. Amb la Caruca Ballesteros i la Lídia Clua al capdavant, creen espectacles de titelles heterogenis per a totes les edats, dissenyen programes de televisió infantil amb diferents tècniques d’animació, produeixen clips musicals i creen móns amb les titelles com a protagonistes.

Més informació de la companyia Tactilicuä a www.tactilicua.net.

Teatre introspectiu

A “Camí de Cavalls” quatredones, amb motxilla i botes noves, recorren el camí antic que encercla Menorca. Un espectacle de teatre introspectiu que narra un viatge emocionant cap als bells racons de l’illa, però també cap a la reconnexió amb la natura i amb nosaltres mateixos.

Més informació de la Noemí Morral a https://noemimorral.com.

Una peça teatral autodocumental sobre la dubtosa llibertat que tenim per decidir ser mares i pares

Una conversa amb ella mateixa, amb la seva mare, amb el seu inconscient, amb el públic i amb el món a través del moviment, els audiovisuals, la música en directe i una veu narrativa, al micròfon, sincera, irònica, sarcàstica.

Una peça sobre les expectatives socials que ens travessen fins a fer-nos creure que els nostres desitjos son genuïns, propis, lliures. Quanta llibertat ens queda un cop travessades per l’entorn proper, la cultura, la societat i el capitalisme?

Un pianista tan singular com extraordinari

Per a molts melòmans, es tracta del millor pianista viu. Sigui com sigui, amb la seva singular personalitat, amb una tècnica sorprenent i amb una profunda i original lectura de la partitura, Grigori Sokolov converteix els seus concerts en una vivència que va molt més enllà d’una simple experiència musical. Un pianista irrepetible, que no deixa ningú indiferent.

Una vivència musical única i intensa de la mà d’un pianista que ha marcat època.

Programa pendent de confirmar.

A les 19 h xerrada divulgativa a l’entorn del concert a càrrec de Luca Chiantore.

Aquest any l'Agrupació Sardanista de Torelló proposa un concert on  reivindica la figura del compositor de sardanes.

Composicions de diferents autors interpretades per la cobla La Principal de la Bisbal.

Fundada l’any 1888, La Principal de la Bisbal, ha crescut paral•lela a la història de Catalunya. Des de l’esplendor de la Renaixença o l’eufòria de principis dels anys trenta quan el president Macià li va atorgar el títol de “Cobla Oficial de la Generalitat de Catalunya” fins a èpoques crues com la dictadura de Primo de Rivera, la guerra civil espanyola o el franquisme. Són molts anys d’història, en què La Principal ha estat sempre protagonista dels concerts, balls i aplecs.

En el concert, Va de compositors, La Principal de la Bisbal ens demostra la personalitat musical de la figura del compositor, ressaltant la cultura musical catalana.

A "Camí de Cavalls" quatre dones, amb motxilla i botes noves, recorren el camí antic que encercla Menorca. Un viatge emocionant de Noemí Morral i la Companyia Mil Futurs cap als bells racons de l’illa, però també cap a la reconnexió amb la natura i amb nosaltres mateixos.

Espectacle basat en els textos del llibre "Camí de Cavalls" de Noemí Morral.

Les grans sonates romàntiques: Brahms i Franck

Òscar Vilaprinyó al violí i Jordi Matas al piano interpretaran la Sonata per a piano i violí en Re menor de Johannes Brahms i la Sonata per a piano i violí en La major de César Frank. Dues de les obres més representatives de la música per a piano i violí.

La pianista i compositora presenta un nou repertori de cançons profundes i compromeses

L’univers de l’artista s’inspira aquest cop en els espais de pas, en els marges, en allò que mirem. Les perifèries reals i emocionals que genera un sistema hostil que no ens abraça a totes. Els perímetres que emmarquen i classifiquen la norma i la necessitat.

Costa encaixar en una societat que veu la diferència com una amenaça i se centra en perpetuar els privilegis i zones de confort de cadascuna; la Clara ens proposa posar la mirada en aquests “no-llocs”, espais buits, buidats.

Un viatge a les fronteres també del so, a través d’un estil pop amb electrònica minimalista i amb una clara aposta pel so de piano de paret amb sordina com una opció estètica que respon també a una opció política: donar espai a allò arraconat, menystingut.

Un nou repertori de cançons profundes i compromeses combinades amb passatges instrumentals d’un pianisme magnètic. El baix elèctric, la bateria, l’electrònica completen cada cançó de forma crua i preciosista, recreant aquests espais de trànsit on cada petit detall és tan intens com imprescindible.

Torna la Noemí amb un altre espectacle poètic, de petit format, intimista i personal

A Camí de cavalls quatre dones, amb motxilla i botes noves, recorren el camí antic que encercla  Menorca. Un viatge emocionant de Noemí Morral i la Companyia Mil Futurs cap als bells racons de l’illa, però també cap a la reconnexió amb la natura i amb nosaltres mateixos.

Concert de música pop

Nico Roig presenta un viatge introspectiu ple d’esperança i humor. L’autor, acompanyat d’una formació molt diferent als seus darrers treballs, transita els camins racionals i espirituals pels que es suposa que s’ha de passar si es vol aconseguir l’amor i la felicitat que tan es desitja. En aquest concert de música pop l’acompanyen Cote Fournier i el duet de veus Tarta Relena, amb qui també ha gravat el disc.

Va estrenar el seu nou espectacle al Mercat de Música Viva de Vic. En aquesta ocasió, servirà per a presentar el festival de petit format de cantautors i cantautors EnCanta de Roda de Ter (www.encanta.cat).

Troba més informació de Nico Roig i el seu concert de música pop a www.nicoroig.com.

Durant 60 minuts la veu de l’Anna, junt amb la música d’en Joange, trenca amb el silenci de milions de dones amagades sota la incomprensió d’un món dominat pels homes. En aquesta ocasió el músic serà l'Arnim Scheidel.

Cándida és un “solo” canalla i personal en el que l'Anna conta canta i balla la seva experiència amb els fongs vaginals L'actriu junt amb el polifacètic violinista Joan Gerard Torredeflot Joange es riu del seu propi drama utilitzant tots els recursos que té al seu abast Amb sarcasme i amb tendresa amb humor i titelles amb la seva veu i amb el seu cony l'Anna converteix una íntima confessió en un espectacle irreverent emotiu i alliberador.

* Espectacle en castellà

** Al finalitzar l’espectacle, xerrada amb la psicòloga, sexòloga i terapeuta familiar Elena Crespi. Amb la col·laboració del col·lectiu osonenc L’Ortiga feminista.

Un viatge musical de l'infant en la descoberta del món

KL’AA, la teva cançó és una experiència visual i sonora a través de la veu per a nadons (0-5 anys) i per a les seves famílies.

A poc a poc surto del niu, on soc? Amb cada so i amb cada passa em vaig fent més jo, em vaig construint i alhora puc mirar-te més a tu i als altres. Amb la brúixola de la curiositat em vaig allunyant de casa per descobrir nous indrets, noves aventures i fer el meu camí, la meva cançó… La cançó que em fa ser qui soc.

Premi Fetén 2020 al millor espectacle per a la petita infància.

Emocionant, entranyable, captivadora, preciosa... no hi ha prou adjectius per descriure un espectacle tan extraordinari.

- Avi, quina és la teva pel·lícula preferida?

- Pregunta-li a la teva àvia

- Àvia, tens por de morir-te?

A la meva àvia li cau una llàgrima, jo caic amb ella.

La meva àvia té por de la mort, jo també.

Aquest viatge és un joc de preguntes als meus avis i a les meves àvies, el meu desig de conservar-los amb mi/al meu costat, la meva cabriola personal per esquivar-ne l'absència, el meu homenatge a quatre persones importants en la meva vida, el meu desig de preservar-ne la memòria, de conservar-la.

Vull passar a través meu els records dels meus avis, vull tacar-me les mans amb pebre vermell, sucre i sal, explicar-te que després de les entrevistes vaig descobrir que aparentment no hi ha res d'extraordinari en les seves vides i que és precisament això, el que em va resultar extraordinari.

Quins ingredients necessita una vida per ser extraordinària?

Guillem Roma estrena el seu nou disc a L’Atlàntida

Ja feia temps que estàvem pendents de noves cançons d’en Guillem Roma, que no ha parat pràcticament ni per la pandèmia i que després de retrobar-se amb un públic cada cop més nombrós anuncia que ja té al forn aquest disc tan esperat! Un nou treball que estrenarà aquest proper 2021 i que arribarà amb una energia renovada, fresca i amb les piles carregades després de recollir èxits amb l’última gira que, tot i la COVID, ha portat per tot Catalunya, Mèxic, Madrid o Euskadi!

Al marge de les etiquetes i amb un estil personal Guillem Roma no para de fer créixer una proposta original que arriba ràpidament a qui l’escolta, ja sigui per l’univers reflexiu de les seves lletres, l’energia optimista que desprèn o la connexió especial que aconsegueix en cada un dels seus concerts. Tot això i més esclatarà amb força en un treball en què les palmeres i el mar transparent i un món descontrolat per l’acció humana conviuen en un fil conductor que guia aquesta nova música carregada de força vitalista i amor. Una evolució per reforçar una música compromesa, poètica i fresca que sempre ha caracteritzat les cançons de l’artista osonenc.

Una banda que porta la sintonia de centenars de concerts, la complicitat entre músics, equip i públic i un grapat de cançons noves que esperen ser escoltades amb tota la il·lusió de presentar un material que augura bona energia per tots costats. Del tròpic a casa nostra, la vibració és constant i ens farà ballar i reflexionar a parts iguals, amb l’elegància d’una posada en escena cuidada fins a l’últim detall, talent i musics de primera línia

PREMIS DE LA CRÍTICA 2019 Millor musical i Millor actor de musical

PREMIS TEATRE BARCELONA 2019 Millor espectacle musical i millor actor de musical

Ocaña, reina de la Rambla va ser estrenada en alemany fa dues temporades a partir de l'encàrrec de la Neuköllner Oper de Berlín. En aquesta versió, Rosich fa que Joan Vázquez es transformi davant els ulls dels espectadors en la indiscutible reina de les Rambles. La peça proposa un viatge a la Barcelona de finals dels setanta i principis dels vuitanta, una ciutat que, després de la fi de la dictadura i de l'aparent arribada de la democràcia, tornava a trepitjar els carrers sense complexos i mirava cap al futur amb irreverència. Ocaña va ser, al capdavall, la personificació d'aquella Barcelona canalla, una manera d'entendre la ciutat que quedaria sepultada i oblidada amb l'adveniment dels Jocs Olímpics i que no volem deixar de reivindicar.

El viatge del Winnipeg forma part de la història silenciada del nostre país. El risc que aquest silenci es converteixi en oblit o, encara pitjor, en tergiversació és cosa de tots.

“Que la crítica borre toda mi poesía, si le parece. Pero este poema, que hoy recuerdo, no podrá borrarlo nadie”

Així es referia Pablo Neruda al que ell va considerar una de les seves majors fites: noliejar un vaixell des de França, el Winnipeg, perquè més de 2000 refugiats de la Guerra Civil Espanyola poguessin marxar a Xile a la recerca d’una nova vida.

Neruda, nomenat pel govern xilè com a Cònsol Especial per a la Immigració Espanyola a França, i comptant a més amb la complicitat del llavors ministre de Relacions Exteriors de Xile, Abraham Ortega, va dur a terme aquesta missió, que es va veure assolida quan el Winnipeg va arribar a Valparaíso el 3 de setembre de 1939.

Aquest muntatge teatral pretén ser un cant a la llibertat i a l’esperança, donant veu, des d’una mirada actual, a la història de tots aquests exiliats i exiliades que es fan dir «Els fills de Neruda», tot recuperant un fet històric que, a diferència d’altres semblants, sembla haver quedat onejant, perdut, en la fràgil memòria espanyola.

I si els pares fossin els nens i els fills els adults? Divertida per als infants, commovedora per als adults

Els clàssics ho són per la seva capacitat de resultar contemporanis en qualsevol temps. POLZET és un conte en el qual un nen menut i enginyós salva tots els seus germans i la seva família, després que els pares desesperats hagin hagut d'abandonar-los al bosc per falta de recursos

Qui busqui el Polzet de Perrault trobarà el que busca, com també ho farà qui desitgi trobar una visió nova i estimulant. Divertida per als nens i nenes i commovedora per als adults, (encara que potser resulti al contrari), presentem el conte a través de la relació d’un fill amb el seu pare. I és per això que aquest és un espectacle especialment ideat per a pares i fills, per a mares i filles (feu les combinacions que vulgueu). Segons diuen, els contes es van inventar per fer dormir els nens i despertar els adults, però… i si els pares fossin els nens i els fills els adults?

Concert per a públic familiar

L’espectacle es basa en un concert per a públic familiar multidisciplinari que inclou llegendes i contes il·lustrats amb imatges de vídeo, dibuixos animats i l’ús de la tecnologia (marca de la casa). Les cançons són d’autor, fruit del treball de 40 anys de trajectòria artística, adreçades al públic familiar que es troben enregistrades en els darrers 3 discos de la companyia. Pirates, xerraires, bruixots i secrets per donar i vendre,…

Aquest és el bagul del darrer pirata que va navegar pel riu Llobregat. Hi guardava els seus secrets, en tenia molts. Alguns fan por, d’altres són tristos, d’altres molt divertits i d’altres que millor que no surtin a la llum,.. De fet, tots en tenim de secrets, no?”

Pep López és un músic, actor i productor amb més de 40 anys d’experiència damunt els escenaris. En la seva dilatada carrera ha presentat una gran diversitat d’espectacles familiars, tant de sala com de carrer. Coneix-lo millor a www.peplopez.cat.

Torna un dels grans èxits de la comèdia teatral catalana

L'any 2003 es va estrenar per primera vegada El mètode Grönholm al Teatre Nacional de Catalunya i des d’aleshores ha traspassat totes les fronteres: ha esdevingut un èxit de públic tant a Catalunya, com a la resta de l’Estat i en l’àmbit internacional.

Enric Cambray, Marc Rodríguez, Mar Ulldemolins i David Verdaguer són els quatre actors que aquest cop es posaran a la pell de quatre candidats a un lloc d’alt executiu en una multinacional, tots ells disposats a sotmetre’s a les rocambolesques proves del procés de selecció.

Aquesta situació dona peu a una comèdia que té les rialles assegurades, perquè no hi ha res més divertit que veure les nostres pròpies misèries, adonar-nos en aquest mirall màgic que és el teatre, de com l’ambició per aconseguir una mica més de prestigi, de consideració social i de diners ens fa actuar de la manera més ridícula. Sí, la gent riu molt a El mètode Grönholm però és un riure molt sa...., riem de nosaltres mateixos.

Jordi Galceran amb El mètode Grönholm és l’autor català que ha aconseguit ser el més representat a Catalunya i al món amb una obra dramàtica de text.

Una irreverent i divertida versió, moooolt actual, d’Els ocells d’Aristòfanes

Una comèdia majúscula, excessiva, de vegades insuportable. Una comèdia que fa parlar els ocells i converteix els líders polítics en DJ messiànics. Una comèdia on l'humor més negre i absurd es posa al servei del discurs més polític. Una comèdia eclèctica que dinamita qualsevol eix de coordenades que pugui intentar fer servir l'espectador per classificar-la.

El jove empresari Pisteter i la seva companya Evèlpides no poden tornar a casa. Tampoc se'ls acudeix cap altre lloc on puguin anar a viure la vida còmoda, relaxada i lliure d'impostos que ells anhelen. La trobada accidental amb una innocent puput enmig del bosc els portarà a plantejar-se un canvi d'estratègia: i si renunciessin a la seva condició humana i es convertissin en ocells? O encara més: i si convencessin les aus del món per crear una nova societat basada en els principis fonamentals d'Individu, Propietat i Competència?

Teatre de dones

Nora de Casa de nines, Blanche d’Untramvia anomenat Desig i Júlia de Lasenyoreta Júlia són tres personatges cabdals de la història del teatre quees troben per mostrar-nos la seva valentia i les seves febleses. Un espectacle de teatre de dones que s’estrena al Teatre Eliseu.

Temes com la maternitat, l’enamorament,el desig, la manipulació, la pròpia identitat, la pressió social i, fins i tot la vellesa apareixen per ser debatuts. I amb un personatge masculí que les condiciona i fa aflorar, sobretot, la relació home-dona.

Un espectacle de teatre de dones amb una mirada contemporània a uns personatges clàssics que lluiten per mostrar-se com a dones que tenen coses a dir malgrat ser sovint silenciades.

Espectacle de dansa

Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa (29 d’abril) presentem l’espectacle de dansa “Efecto R”.

¿Què necessiteu per sentir-vos a casa a qualsevol lloc? Ple d’ironia i absurditat, realisme i abstracció, text i moviment, l’artista de circ Clara Cortés i la ballarina Martina Gunkel busquen una resposta en la seva creació “It’s there. Around the corner.”

En una construcció metàl·lica, amb un bullidor, una ràdio, una planta, una cafetera i el públic, totes dues creen la seva pròpia realitat familiar, almenys tan boja, poètica i veritable com la nostra.

Coneix millor l’espectacle de la basca Clara Cortés a www.claracorsol.wixsite.com/clara/efecto-r.

Les cançons de Cecilia ens conviden a silenciar els intermediaris –mediàtics, culturals, polítics, familiars o religiosos– per a preguntar-nos qui som, què pensem i quin és el nostre desig més profund.

En escoltar Cecilia, Lídia Pujol s’ha sentit interpel·lada i ha volgut establir una conversa amb el projecte artístic i vital de la cantautora madrilenya. Amb la col·laboració de músics i productors, Lídia Pujol ha despullat les cançons dels arranjaments de l’època per a fer que les lletres emergeixin a la superfície i redescobrir així la profunditat amb la qual Cecilia cantava les seves inquietuds.

Algunes de les seves lletres van ser mutilades (i fins i tot prohibides) pels censors franquistes. Avui en recuperarem les versions originals, tal com van ser compostes per l’artista.

Espectacle de dansa

Amb motiu del Dia Internacional de la Dansa (29 d’abril) presentem l’espectacle de dansa “Biraka”.

Aquesta peça es basa en la reflexió sobre les similituds i les diferències entre la dansa tradicional del País Basc i la dansa contemporània. L’instint em demana desenvolupar un diàleg coreogràfic amb la Cultura Basca, la seva història i el seu llenguatge, utilizant elements de la tradició per a reinventar-la a través d’un llenguatge coreogràfic contemporània.

Coneix millor a Nerea Martínez i al seu espectacle a www.mar-mar.es.

Una comèdia divertida, però de temàtica molt seriosa: un secret desconcertant que pot esquerdar la vida harmoniosa d’una família quasi perfecta

La cabra és una comèdia desconcertant i experimental, però sobretot molt i molt divertida, tot i que amb una temàtica molt seriosa: la confusa naturalesa de l'amor, la necessària pèrdua de la innocència i les vivificants propietats del perill.

Martin acaba de guanyar el premi Pritzker, considerat el Nobel d'arquitectura, i ha rebut l'encàrrec culminant de la seva carrera, la creació d'una ciutat sencera al bell mig del desert. A més a més, gaudeix d'una vida envejable, al costat de la seva esposa Stevie, una dona intel·ligent, atractiva i empàtica, i el seu fill Billy, un jove sensible que mira els seus pares amb una admiració inqüestionable. Semblen una família nord-americana perfecta, d'esquerres, harmoniosa i triomfadora.

Des de fa uns mesos, però, Martin guarda un secret que el tortura i que només s'atrevirà a confessar al seu vell amic Ross, un famós periodista amb qui té una amistat indestructible de més de 50 anys de complicitats.

La confessió de Martin obrirà una porta bestial i generarà una crisi que mai haurien pogut imaginar.

Sempreviva planteja, des d’una perspectiva de gènere, fins a quin punt tots som captius de les idees que ens són alienes.

És el primer solo de dansa teatre de la directora i coreògrafa Mar Gómez. Un espectacle interdisciplinari amb música en directe que es mou entre el realisme i la paròdia.

La siempreviva és una planta perenne molt resistent a les condicions més dificultoses de creixement. Una supervivent. Com la protagonista del nou espectacle de la Cia Mar Gómez, un personatge que planteja, en clau d’humor, la rocambolesca història d’una dona atrapada en els valors sexistes de la nostra societat actual. Una realitat en què conviuen, per un costat, l’ascendent impuls feminista, i, per l’altre, un substrat cultural d’un sexisme recalcitrant.

Dues realitats oposades que es manifesten en paral·lel.

Una historia de resistència i alliberació sobre els nostres propis límits, aquells que més ens costa sobrepassar.

Després de provar-ho dues vegades el 2020 esperem que finalment puguem gaudir d’un dels músics més en forma del panorama musical català.

La música d'El Petit de Cal Eril travessa el cosmos per generar al seu voltant una força gravitacional imparable. Amb els últims discos -La força (2016), △ (2018) i Energia fosca (2019)-, el grup encapçalat per Joan Pons ha arrodonit un cicle de creixement forjat tenaçment des de la trinxera i en primera persona, amb un inusitat ritme de producció de discos i sense parar de tocar en directe. Ara ja prepara nova música i a Torelló serem dels primers de viure-la en directe.

Joan Pons, veu i guitarra; Artur Tort, teclats; Dani Comas, baix; Ildefons Alonso, bateria; Jordi Matas, guitarra de dotze cordes i teclats

Un dels grans èxits de Verdi i una de les obres culminants del repertori operístic

Estrenada a El Caire el 1871, l'escena se situa a Egipte, a l'època faraònica, i es divideix en quatre actes. La grandiositat de l'obra permet a Verdi desplegar tots els seus amplis recursos musicals, amb una instrumentació generosa i amb fragments brillants que són coneguts i cantats arreu.

Escrita a partir d'un llibret italià d'Antonio Ghislanzoni, basat en un argument de l'egiptòleg francès Auguste Mariette, és l’òpera que s'ha representat més vegades al Liceu.

Una dona trans immigrada, procedent d’un context mancat/desproveït del reconeixement 'normatiu' que trobem a Europa. Una dona trans per a la qual, probablement, la prostitució ha estat la primera i única sortida.

És la divisió en sexes una construcció cultural? Què vol dir ser dona? Què vol dir ser home?

Aquesta obra se centra en el recorregut vital d’una jove dona transsexual: la Raphaëlle Pérez. El muntatge es basa en la seva experiència real de canvi de gènere, un camí marcat per la lluita, per la recerca de la identitat, per l’autoafirmació, pel trencament dels motlles, pels somnis. Tot i haver nascut en un dels països capdavanters a Europa, França, la vida de la Raphaëlle no ha estat, no és i, potser, no serà gens fàcil. La seva valentia i les seves aspiracions i decepcions/desenganys ens interpel·len directament.

Raphaëlle projecta una mirada, a cavall entre racionalitat i emoció, sobre un món en plena transformació, sobre lluites i conquestes socials, sobre les minories, sobre l’educació que rebem i, al capdavall, els rols que assumim o ens veiem forçats a assumir.

Interpretació: Raphaëlle Pérez, Carles F. Giua i Eugenio Szwarcer

Direcció: Carles Fernández Giua

La Baldufa, recentment guardonada amb el PREMIO NACIONAL DE ARTES ESCÉNICAS PARA LA INFANCIA Y LA JUVENTUD 2020

Mon pare és un ogre és un espectacle que ens parla sobre la maldat dels bons i la bondat dels dolents, el càstig, la culpa, la solidaritat, la justícia, el bé i el mal. Un viatge al país dels Ogres, un cant a l’esperança, una història de redempció.

És un espectacle que vol arribar a emocionar-nos, a fer-nos viure els sentiments dels altres en pròpia pell i generar empatia cap a situacions que, en la majoria dels casos, estan allunyades de la nostra realitat.

En Miquel va créixer sense pare, un home a qui tothom anomenava “l’Ogre”. Durant moltíssims anys, no n’ha sabut res. Ara, a la maduresa, rep la visita d’un home que ha compartit cel·la amb el seu pare a la presó i li duu una carta. D’aquesta manera, descobreix la història no explicada, descobreix un Ogre solitari i fosc, al cor del qual encara hi ha un lloc per al seu estimat fill. Descobreix que gràcies a aquest amor, el seu pare mai no ha deixat de ser un ésser humà.

Direcció: Jokin Oregi 

Intèrprets: Carles Pijuan o Emiliano Pardo; Emiliano Pardo o Enric Blasi 

Comèdia d’observació, paròdia i lliçó de comunicació gestual. Peter farà que somriguis fins i tot sense saber per què. Una comèdia física minimalista per no parar de riure. Peter Shub (EUA – Alemanya) ha obtingut nombrosos premis al llarg de la seva destacada carrera.

A partir de 8 anys.

Espectacle de parodia

Comèdia d’observació, espectacle de parodia i mestria en comunicació gestual. Peter farà que rigueu, fins i tot sense saber perquè. Una comèdia física minimalista per fer riure a totes les generacions, un espectacle que no voldràs perdre’t.

Peter Shub és un director d’escena nord-americà, pallasso que es va traslladar a Europa als anys vuitanta. Ha col·laborat amb nombroses organitzacions internacionals i artistes distingits i ha recorregut circs coneguts com el Circ Roncalli alemany, la Gran Poma de Nova York i el Canadà Cirque du Soleil.

Més informació de Peter Shub a http://www.petershub.de.

Un gran quadern de viatges inunda l’escenari, amb un recull de les vivències i anècdotes viscudes pels Brodas Bros en les gires que han fet arreu del món. Brasil, Palestina, San Francisco, Los Angeles, Hondures, Japó i la Xina.En l’espectacle es repira la influència de la gira de tres mesos que han fet aquest últim any pel continent asiàtic. Uns Brodas Bros molt futuristes i robòtics però també molt humans i sensibles. Mapping, projecció interactiva, làsers, dansa aèria, vestuari de leds…

El xou més tecnològic dels Brodas Bros fins ara. Aquests records que es queden a la memòria ens fan adonar que és gràcies a aquestes experiències que som el que som ara mateix, en el present. Un present que hem de viure, un present que els Brodas volen compartir amb el públic i amb tu.

Torna la comèdia que ens va captivar i enamorar. El retrobament uns anys després...

Han passat sis anys des del darrer cop que vam veure l’Àlex i el Bruno. Els vam deixar just després d’enviar-se un smiley –dos punts, un guionet i un parèntesi tancat que ho van canviar tot– i fent-se un petó de pel·lícula. Va ser un moment màgic. Al seu voltant es van encendre els llums de Nadal i es va posar a nevar, però ells no es van moure del mig del carrer. Van aturar el trànsit, els cotxes van començar a  tocar-los la botzina, els vianants es van aturar a gravar l’escena amb els mòbils i tot seguit es van posar a ballar en una coreografia perfectament sincronitzada.

Bé, potser aquí estem exagerant una mica, però què voleu? Era una comèdia romàntica i les comèdies romàntiques han d’acabar així, amb un happy ending. I ells el van tenir. “Jo no sé si tu i jo tindrem un bon final… però podem tenir un principi, si tu vols,” va dir l’Àlex. I el Bruno va respondre que sí, que volia. Va sonar Florence and The Machine i tots dos van començar una relació... però...

Text i direcció: Guillem Clua (Premio nacional de Teatro, 2020)
Intèrprets: Ramon Pujol i Albert Triola

Una història hilarant i tendra

La parella artística de Vinagre, la sèrie de TV3 més vista a les xarxes deu anys després de la seva estrena, es posa a la pell de diversos personatges en una vibrant comèdia entorn del món del cinema i de com les noves tecnologies afecten les relacions humanes.